141.
Règim verbal de molestar / el molesta o li molesta?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:
L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions [...]
|
142.
autoritzar (règim verbal)
Font
Fitxes de l'Optimot
porta un complement directe de persona seguit d'un altre complement, que pot ser un infinitiu introduït per la preposició a o una oració amb la conjunció que. Per exemple:
Autoritzo la meva filla a sortir d'excursió.
Autoritzo la meva filla que surti d'excursió.
[...]
Fitxa 8031/1Darrera versió: 09.07.2021TítolEl numeral dos, duesRespostaEn general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple: dos nois i dues noies ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
143.
el fi o la fi?
Font
Fitxes de l'Optimot
Fi és una paraula masculina quan fa referència al terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Per exemple:
Tot té un fi o altre.
Quin fi us proposeu?
En canvi, fi és una paraula femenina quan fa referència al punt o moment en què una cosa acaba, cessa. Per exemple:
Els maies no van predir [...]
|
144.
Els possessius àtons
Font
Fitxes de l'Optimot
mot casa, en l'expressió temporal negativa en ma vida (en ta vida o en sa vida) i en alguna dita. Per exemple:
Té pendent d'escriure a mon cosí.
Què ha explicat ta mare?
A ma casa som de la broma.
Cada terra fa sa guerra.
Els possessius àtons de tercera persona poden designar més d'un posseïdor [...]
|
145.
Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'?
Font
Fitxes de l'Optimot
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
|
146.
instigar (règim verbal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
|
147.
'sots-', 'sub-', 'vice-' ('càrrecs') / 'sotsdirector' o 'subdirector'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per fer referència a un càrrec immediatament inferior al designat pel nom al qual s'adjunta, es pot utilitzar tant el prefix sots- com el prefix sub-. Per exemple:
sotsdirector o subdirector
sotsinspectora o subinspectora
sotsdelegada o subdelegada
sotssecretari o subsecretari
Pel que fa al [...]
|
148.
rec o reg?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes rec i reg tenen significats diferents.
Un rec és un canal de regatge. Per exemple: No hi ha aigua al rec.
En canvi, reg fa referència al regatge mateix. Per exemple: Terres de bon reg.
[...]
|
149.
Infinitius acabats en -guer: poguer o poder?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
|
150.
Com es diu descuadre, descuadrar, descuadrado, descuadrada en català? / Es pot dir desquadrament, desquadrar, desquadrat, desquadrada en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Economia. Empresa
En l'àmbit de l'economia, amb el terme desquadrament es designa el fet que una operació comptable no s'ajusti o conformi al resultat previst.
El verb corresponent és desquadrar ('una operació comptable no ajustar-se o conformar-se al resultat previst') i l'adjectiu és desquadrat, desquadrada ( [...]
|
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple:
dos nois i dues noies
dues cadires
dues formes de viure la natura
dues estances espaioses